TERTÚLIA LITERÀRIA DEL CASAL CATALÀ DE BRUSSEL.LES

El per què de tot plegat

2012-03-31T12:30:00.000+02:00

El grup Tertúlia Literària forma part del Casal Català de Brussel·les , tots els membres en som socis i prenem part força activa en el seu desenvolupament. El ‘pare’ de la idea és, de fet, un dels socis amb més història i ex-president del Casal. Ell ja formava part d’un grup de lectura en flamenc (neerlandès) i, sort per tots nosaltres, va decidir posar en marxa la mateixa iniciativa però substituint l’idioma pel català i regulant l’elecció mig-exclusiva de literatura catalana. Seguim aquesta prerrogativa gairebé sempre, amb comptades excepcions on llegim literatura ‘mundial’ traduïda al català. El per què és molt simple, en primer lloc, per a tot el grup és fonamental continuar en contacte amb les nostres arrels catalanes i, en segon lloc, gràcies al fet que tots nosaltres som plurilingües, preferim i entenem que la literatura, si possible, cal llegir la en l’idioma original de l’autor.

El sistema de funcionament és el següent: primer ens posem d’acord sobre el llibre que llegirem. Segons l'extensió i/o la dificultat de l’obra decidim el nombre de trobades que volem llegir l’obra i fixem per endavant les dates. Normalment ens trobem cada 4 - 6 setmanes un diumenge al matí per torns a casa d'un dels tertulians. Comencem amb un esmorzar/brunch per agafar forces i després fem la discussió del llibre.

La idea de crear un blog va sorgir molt més tard i, honestament, jo mateixa em considero la principal instigadora de la seva creació. Volem deixar constància de les nostres lectures i opinions, en definitiva crear un ‘diari d’abordo’ de la Tertúlia Literària. Òbviament, el fet de crear un blog públic és intrínsec al fet de voler compartir amb el major nombre possible de persones la nostra activitat. Per això els teus comentaris i suggeriments ens interessen i seran molt benvinguts. Si has arribat fins aquí el català t’és més que familiar i el funcionament de les ‘noves tecnologies’ no és cap secret per a tu.

Si esteu interessat en la tertúlia ens podeu contactar en aquesta adreça: tertulia.literaria@casalcatala.be

Benvinguts/benvingudes al blog de Tertúlia Literària i BONA LECTURA

5 llibres proposats, setembre 2009

2009-09-13T21:35:00.003+02:00

EL SILENCI

Autor: Gaspar Hernández
Segell editorial: Ediciones Destino
Col·lecció: Núm edició: 1

2009

http://destino.grup62.cat/

En una habitació de Formentera, un home parla suaument, durant tota la nit, a una noia adormida, despullada.

Ella és Umiko, una jove japonesa que fa classes de meditació i que creu en el poder de la curació espiritual. Està malalta de càncer, i no dubta ni un segon a desafiar la medicina convencional. Umiko ha passat per un dur aprenentatge en un monestir zen, i està convençuda que si les emocions l’han fet emmalaltir, també la poden curar.
L’home, ple de dubtes sobre els mètodes extravagants de la noia, li parlarà sobre la malaltia i les remissions espontànies, el món de l’autoajuda i el creixement personal, i la meditació. Però Umiko demana consumar la nit amb un acte que va molt més enllà de la paraula dita.

Una novel•la sobre l’immens poder de la confiança, i que posa en qüestió els nostres límits.
En situacions extremes, i quan no tenim res a perdre, què som capaços de fer?

Negatiu: pot resultar una mica fosc en funció del moment vital de cadascú.

Positiu: idea de partida força minimalista, a to amb l'ambient japonès interessant per diferent

SI AIXÒ ÉS PARÍS

Autor: Roger Coma

Segell editorial: Columna

Juny 2009

http://www.columnaedicions.cat/ca/llibre/si-aixo-es-paris_11035.html

Els carrers de París són l escenari en què es passeja el protagonista d aquesta novel la, un jove pintor català amb una vida ben particular. Mentre intenta obrir-se pas en el món de l art, coneixerà tota una galeria de personatges surrealistes que el faran experimentar experiències i situacions d allò més delirants.
També coneixerà l amor, el sexe, la vida bohèmia, la incomunicació i molt més. Amb mirada escèptica, grans dosis d observació i una anàlisi corrosiva de les situacions més quotidianes, Roger Coma signa una obra sorprenent i carregada d humor negre que es llegeix d una tirada amb un somriure als llavis.

Negatiu: sense info de l’autor, excepte que era en Roger a Porca Misèria (sèrie de tv3)

Positiu: segons algunes crítiques que he llegit és àgil i te humor negre.

LA FEBRE D'OR

Autor: Narcís Oller

Segell editorial: Columna (dos volums??)

(http://www.edicions62.cat/ca/llibre/la-febre-d-or-i_4255.html)

Retrat de la societat catalana dels anys 1880-1882, just en el moment en què moltes persones van aconseguir un enriquiment fàcil gràcies a l´especulació borsària. Gil Foix, el protagonista de la novel·la, és un d´ells: deixa de fer de fuster, juga a borsa amb gran habilitat i s´enriqueix fins a convertir-se en un membre conspicu de l´alta burgesia barcelonina. Però, com en el cas de L´escanyapobres, Oller desplega una intenció moralitzadora evident: Gil Foix és víctima de la seva obsessió pel diner, s´arruïna, torna al seu ofici de fuster i acaba mig boig. Es tracta d´una novel·la extensa i complexa, en què Narcís Oller manifesta un gran domini de les tècniques i els plantejaments literaris naturalistes i realistes. Barcelona és l´espai central de l´obra, però també Vilaniu i París, i els personatges estan perfectament dibuixats, fruit d´una llarga observació i documentació prèvia de les maneres de parlar i dels ambients barcelonins.

AMB ULLS AMERICANS

Autor: Carme Riera

Segell editorial: Proa

http://www.proa.cat/ca/llibre/amb-ulls-americans_10805.html

Text de contraportada

Quina mena de gent som?, es demanava Gaziel a començaments del segle XX. Com ens veuen ara des de fora? A partir de l’experiència del periodista americà George Mac Gregor, Carme Riera construeix un relat fresc, actual i divertit sobre la societat catalana. Fa pocs anys George Mac Gregor va topar per atzar amb un seguici de l’alcalde de Barcelona que s’havia desplaçat a Nova York per promoure les virtuts i meravelles de la capital catalana. Gràcies a les habilitats del periodista, la delegació catalana va aconseguir salvar una situació delicada, cosa que li va valdre la promesa d’una beca per fer una estada a Catalunya. La seva mirada perplexa marcarà un relat que va de la ironia crítica a un final més obscur i sòrdid de trama policíaca i rerefons de corrupció.

DONES ABSENTS

Autor: Judith Pujado i Puigdoménech

Segell editorial: Rosa dels vents

2003

http://www.megustaleer.com/Sellos/Division-1/Rosa-dels-Vents

Per primer cop la Clàudia, una dona de poble a punt de fer els quaranta, es trasbalsa davant una realitat que la depassa: un bordell tot just abandonat, les cartes censurades d¿una presonera de Franco a la seva filla, els manuscrits que la mestressa del bordell escrivia als seus morts, unes quantes fotografies, un Barri Xino condemnat a la modernitat, mares i filles que no es troben. Tot això constitueix l¿estranya herència que, encara que no ho reconegui, li està canviant la vida. Estirant el fil dels records d¿aquestes dones desconegudes s¿adonarà que està aprenent a viure.

Calendari i notícies

2009-09-13T12:12:00.007+02:00

Avui diumenge 13 de setembre ens hem reunit al Filigranes de Bruxelles en Pere Jordi, la Gemma i jo mateixa, Mònica".
Aquests són els punts dels quals hem parlat i dels quals us fem un petit resum:

1. Properes reunions:
18 d'octubre - La solitud dels nombres primers - Assumpció
15 de novembre (coincidint amb la visita de l'Anna Cuatrecasas a BXL) - Mònica
13 de desembre - Pere Jordi

2. Títols proposats:

Vegeu aquí adalt

En els propers dies en PJ enviarà per mail la graella per tal de fer les votacions i poder passar la comanda el més aviat possible.

3. Sistema de tria dels llibre:
Proposem abandonar el sistema de tria de llibres "personal" i tornar al sistema de votació entre tots els membres de la tertúlia (com es feia al principi).

Una altra idea: com crec que va comentar en algun dels mails de les darreres setmanes, la Gemma ha llegit un llibre dedicat al fenomen dels grups de lectura (Reading groups, de Jenny Hartley, Oxford University Press 2001) i proposa que alguna vegada deixem la tria a una persona externa al grup. Podria ser un llibreter, un professor de literatura, etc.

4. L'hoste-moderador
També s'ha decidit utilitzar a partir d'ara la figura de l'hoste-moderador. Per tal de gaudir d'unes tertúlies una mica més profundes i treure "tot el suc" dels llibres, la persona que ens rebi a casa seva serà l'encarregada de dirigir la tertúlia. La idea és, avant tout, oberta, és a dir, que cada hoste-moderador decidirà si vol basar la tertúlia en un tractament dels personatges, si vol estructurar-la en comentaris dels diferents capítols o parts del llibre, o simplement fer-ho demanant l'opinió de cada persona del grup i establint així el debat.
També s'encarregarà de publicar un resum de la reunió al blog.

5. Blog
Treballarem la participació al blog per tal de convertir-lo en una eina viva i dinàmica.
Properament es crearà una mena de "calaix de sastre" on poder afegir links a webs d'interès, crítiques de llibres o tot allò que pugui ser interessant per al grup.

6. Misc
S'ha comentat que estaria bé entrar en contacte amb altres grups literaris d'altres casals catalans del món i, per què no? fer/rebre visites :-)

Paraules d'Opoton el vell

2009-07-05T20:48:00.002+02:00

Llibre: Paraules d'Opoton el vell
Autor: Tísner
Data: Diumenge 05/07/2009
A ca en/na: Gemma
Triat per en/na: Pere Jordi

Bé jo, al principi, deia: on anirà a parar tot això, sigui dit com a pregunta, i després era molt difícil, per que el llegia en mults desplaçaments en galeres dites “metro” ( i es així que es compren que en Francés s’en digui galera a allò que et posa a parir com el dit metro a Brussel·les ) i en sala d’espera a ca el dentista, per que s’em va trencar un queixal, però el llibre no en tenia cap culpa, que ja no era meu de naixença, el queixal, el llibre tampoc, ans anava enganxat a un aparell dit “pont”, i era mes fals que un judes i ara m’en hi anat una mica però torno. Quan llegia en llocs on hi havia altre gent i el que deia el llibre em feia riure molt i tenia que anar amb compte per que l’altre gent em mirava com si m’hagués caigut de cap d’un arbre; i vull dir del meu de cap, car l’arbre no en te de cap, i si que en té però li diuen “copa”, com per beure cava i no sé per què, no sé per què li diuen copa al cap de l’arbre, que el per què bevem cava sí que ho sé. I com no seré a la reunió de la tribu per què m’en hauré volat en canoa voladora cap a la banda esquerra o dreta del mon, quedi dit com a pregunta, i no podré ser-hi a la tertúlia, vull que quedi dit el que volia dir i es que li dono dues vegades quatre. I penso que queda prou ben dit i posat.

Salut a tots els catalans naturals i les sususes mediterrànies.

Elena

Petons de diumenge

2009-05-25T18:15:00.013+02:00

Fitxa
Autora: Sílvia Soler
A ca en/na: Antoni
Data: 28/05/2009

La Valèria és una dona ja d’edat que té una malaltia terminal. De mica en mica , a través dels seus records, els testimonis dels seus fills, les cartes de la seva amiga i els seus propis dietaris, la narració va reconstruint la seva vida. El primer que sobta és que la Valèria aconsegueix de fer de la seva vida allò que ella decideix, viure-la amb intensitat. No és però una vida trepidant com la de la seva amiga Elisa, la qual opta per una vida molt activa, canvia sovint d’amistats i amants i volta món. Tot al contrari, la història de la vida de la Valèria podria semblar simple, inclús banal. La importància rau però en com ha viscut la seva vida, com ha sabut fer, cada vegada que la vida li ho ha permès, amb intel•ligència i sensibilitat, d’un detall una petita victòria per ella i els seus, que acumulades al final creen el relat d’una gran vida, d’una gran dona. Es una narració intimista, amb una prosa senzilla però bella i fluida. És un llibre que s’ha assaborir amb parsimònia, cal donar-li temps a cada frase perquè faci el seu efecte. Tots el llibres es llegeixen bé sota l’ombra d’una nesprer, però a aquest això li escau particularment bé, i si a més a més esteu al Empordà un dia de calor d’estiu i us deixeu “bressolar pels xisclets de la mainada, i per la mica d’aire que fa xiuxiuejar les fulles dels arbres” aleshores tindreu el plaer assegurat.

El text a la contraportada d’un llibre hauria d’indicar al lector potencial de què tracta el llibre. Amb to pamfletari ens diu que “...Sílvia Soler reconstrueix la història de milers de persones que durant la dictadura van fer petites rebel•lions personals intentant ser felices en un temps en què estimar era pecat.”. Si m’hagués hagut de comprar el llibre per la contraportada, segurament s’hauria quedat en el prestatge de la llibreria omplint-se de pols. Per sort per la Sílvia Soler, el seu llibre i els lectors, tot això són fal•làcies del màrqueting.

Punts 6,5

Pere Jordi

Rastres de sàndal

2009-04-26T16:37:00.014+02:00

Fitxa

Autores: Asha Miró Ana Soler-Pont

Data: 26/04/2009

A ca na/en : Elena

Amb lectura d’aquest llibre iniciem un nou sistema de tria de llibres. En comptes de votar els llibres que llegirem, llegirem per torns un llibre proposat per cadascú. Amb aquest nou sistema esperem:

Conèixer millor els gustos individuals dels tertulians.
Per la persona que proposa el llibre: donar-li l'oportunitat de donar a conèixer al grup o de fer llegir en grup un llibre pel qual tenia un interès particular de fer-ho.
Pels altres tertulians: llegir llibres que altrament no hauríem llegit mai.

Després d'una volta on cadascú ha tingut l'oportunitat de proposar un llibre revaluarem el sistema.
També varem decidir que la ressenya estaria feta per la mateixa persona que va proposar el llibre, d’aquesta manera ens pot explicar per què va proposar el llibre i la diferència entre les seves expectatives abans de llegir el llibre i l’apreciació després d’haver-ho llegit.
Pere Jordi

___________________________________________________________________

He de dir que el llibre m’ha decebut. Quan el vaig triar, per fer-ne la lectura a la Tertúlia, em vaig “embalar” per la temàtica: els infants desafavorits de països on hi ha misèria; guerra; condicions socioculturals extremes, com es el cas de l’Índia i el treball infantil; l’adopció: com una criatura, ja grandeta, s’adaptarà a un país, una societat, un idioma i uns pares que no coneix?

I son tres els infants que pretén seguir l’historia del llibre: dos nenes de l’Índia i un nen etíop, el tot en 298 pàgines, espais en blanc inclosos. Com es natural ens quedem amb gana. Encara que hi hagi algunes troballes interessants, com la de una nena etíop, que “es fa gran de segon en segon” quan s’assabenta que la germana gran emigra a Londres i ella haurà d’ocupar el lloc de “dona de la casa”; o l’acudit de la Sita: “Sister Valentina, no em podries regalar uns pares si et torno el vestit?”; i alguna que altre “perla” per aquí, per allà, la narració queda esparsa, com una salsa que, malgrat que te bons ingredients, no acaba de lligar.

Tot i així, els tértulians li van trobar prou punts interessants, i la reunió va ser força animada. Com sempre.

Elena

La meitat de l'ànima

2009-03-29T23:11:00.011+02:00

Autor: Carme Riera

Data: 29/03/2009

A ca en/na: Pere Jordi

Aquí hem d'afegir comentaris de la tertúlia.

Col·loqui amb la Najat El Hachmi

2009-03-12T14:02:00.006+01:00

12/03/2009
Un participant de al col.loqui ens va enviar un correu fent el resum de la reunió, el reproduïm aquí dessota:

La Conferència-Col·loqui ha estat molt interessant i molt concurreguda apart dels que formen el Cercle de Lectors.

La Najat El Hachmi va anar a Catalunya (Vic) als 8 anys, al 1979 (reagrupamaent familiar iniciat pel seu pare). Aquest any 2009 la Najat farà el seu trentè aniversari. Diu que la llengua culta que més domina és el català que empra en el 80 % de la seva vida.
Com anècdota, va comentar, que es pot sentir parlar català a Nador a nens jugant, que han estat a Catalunya. Menys anecdòtic és que a la seva Escola de Vic, no hi havia cap "indígena" català tots eren emigrants estrangers, per pels pares el fet de l'alta proporció de fills d'emigrants no la consideraven bona per llurs fills.

Una altre anècdota, és que en un acte a Rabat, el President es va referir a ella com l'èxit de la integració de la immigració, el Ministre marroquí de Cultura cofoi per que una marroquina havia guanyat un premi a l'estranger, y el Director d'un Institut d'espanyol a Marroc estava satisfet que una espanyola (d'origen marroquí) hagués guanyat un premi literari, tots tres al mateix acte i un darrera l'altre.

Ben rebuda a tot arreu d'Espanya, citant Galícia i Pais basc, àdhuc a Andalusia i València. A Madrid una excepció, no entenien que una mora escrigués en català, i comentaven que devia ser un "fruit del tripartito".

La llengua nadiua de Najat és l'amazigh, que és allò que en diem bereber i no àrab (que van arribar-hi després).

La Ajat al fer la Licenciatura d'àrab a l'UB, es va trobar amb arabistes exhacerbats i amb espanyolistes del mateix tó, cosa que la feia trobar incòmode, i va destacar la ignorància dels professors nadius que despreciaven l'amazigh com un parlar del món rural. Sembla que l'amazigh està molt dialectelitzat, encara no tenen el amazigh-ABN o l'amazigh-BATUA, està encara per fer, cosa que des de 1932 el nostre Pompeu Fabra ja ens va reconstruir la llengua normativa, com Enginyer QUímic que era va reconstruir un
sistema, el que ara fem servir. Sembla que el sentiment d'apartenir als amazighs és molt fort a pesar de la pressió dels àrabs... i porten segles així.

Som 10 mil catalans a Brussel.les

2009-03-07T12:20:00.007+01:00

07/03/09

Alguns dels nostres membres van participar a la manifestació a Brussel.les "Som 10 mil catalans a Brussel.les" demanant el dret d'autodeterminació. Imatges de la diada.

La segona mort de Jesús de Natzaret

2009-03-01T23:48:00.002+01:00

Fitxa
Autor: Francesc Puigpelat
Data:01/03/09
A ca en /na: Quel

Per una banda m'ha agradat molt:

-la gosadia de l'autor de trencar certs tabus al voltant de la figura, la vida i la doctrina de Jesús,

-la forma entenedora que té l'autor de compartir les seves coneixences de la història de les religions, sense caure en la pedanteria

-el títol, ja que durant tot el llibre sembla que tingui un significat, però en el fons adquireix únicament sentit al final

-el rerefons que té l'obra : la recerca de la religió veritable, la que explica l'orígen i el sentit de la vida, i la banalitat que poden arribar a representar les religions que només serveixen els homes i els convencionalismes socials.

Però per una altra banda, tot i que hi ha esforços evidents per a situarnos a través de la narració en una època i una mentalitat determinada, he trobat el llibre una mica fluix literàriament parlant. Sense estar decebuda, crec que el resultat no és completament convincent.

Però el llibre suscita força temes interessants : fins a quin punt estem condicionats en aquesta lectura per la nostra cultura (no parlo pas de creences!) catòlico/cristiana? la finalitat justifica els mitjans? o inclus, la "pubilla catalana" és una reminiscència d'una societat originàriament matrilineal?!!! Punts 6

Cada castell i totes les ombres

2009-01-25T23:49:00.002+01:00

Fitxa
Autor: Baltasar Porcel
Data: 25/01/2009
A ca en/na: Mònica

Ressenya: Ció

És cert que hi havia passatges o soliloquis que de vegades semblen una mica llargs (els capítols ho son), però en general trobo que totes les eines que fa servir l'escriptor permeten reforçar el que és el llibre : és a dir una gran caricatura de 4 dies de la vida barcelonina del segle XXI on es barregen pinzellades de política, economia, societat, cultura, crims, història i amor.

Son una caricatura : els noms dels personatges ja que revelen per si mateixos una gran part del seu perfil (ex: LLàtzer Puig Deulofeu, Pelai Puig Alosa, Maria Rita, Ginés Jordi Martigalà, Simona -no era en una pel·lícula el nom d'una dona virtual de la qual s'enamorava bojament l'Al Pacino?-...) i la moralitat des personatges (Pelai un mestre sense vocació, idees teòricament amb rerefons social però completament desorientat; el Martigalà molt culte si, però no deixa de ser un capo mafiós i d'un cinisme que Déu n'hi do...). També son caricatura les converses entre els personatges (ex: les reunions de l'encontre Universal, les converses entre Ginés Jordi i la Simona -converses que son be enrevessades o bé de "culebron" ridícul, com quan han passat la nit junts i diuen esmorzant : -Que agradable aquest mati, sens dubte, Ginés, Jordi, -I que preciosa ha estat aquesta nit - va insistir ell prenent un suc de taronja, i va pelar un plàtan).

També son molt divertides i exagerades les situacions en les que es troben els personatges (els numerets de la Caball de Sostres, el President Sebastià Ubach i Salat negociant al Maresme amb en Martigalà, en Pelai Puig com a Conseller de Cultura...). Com ja vaig tenir l'ocasió de comentar durant el sopar, un dels moments més extraordinaris de la novel·la és l'excursió de Dona Catalana a Suïssa, és realment per a sucar-hi pa!. Però també hi ha molta ironia en els discursos del Poquet i Garcia on parla amb molta demagògia sobre la convivència social i el paper de les esquerres (ex : "no hi ha veritat que no sigui la del partit. Mai s'ha de caure en el parany del dubte ni de l'equitat, aixo equival a fer el joc a la dreta!". )

L'únic que no m'ha acabat de convèncer és el recurs que fa de tant en tant l'autor al llenguatge barroer (una forma més de descriure la relació una violenta entre Pelai i el seu entorn?), i també el fet que la línia divisòria entre la ironia i el cinisme de vegades és molt feble en la historia i com a persona normal m'agradaria trobar-hi algun valor que em doni confiança (al final classe política i econòmica es salva sense cap problema, però de justícia social, res de res...).

Però sinó, jo he gaudit molt els trossos que tenien a veure amb l'Algar ja que jo mateixa he passat molt de temps al Delta d'Ebre i em sembla que la descripció que es fa de l'ambient és molt encertada. Curiós per cert que s'esmenti el projecte de ciutat nova de'n Carles VII que el llibre La Ciutat Invisible va posar de relleu ja fa uns anys. Altres connexions literàries del llibre: el castell des dragons del Martigalà fa pensar en uns dels enigmes del llibre "La clau Gaudi".

Pel que fa a les circumstàncies en que l'autor va escriure el llibre (malaltia), potser van tenir alguna influència sobre el cinisme del qual parlava abans, els títols una mica foscos dels capítols (El pallasso que riu, Criatures del foc i del llot, Els exèrcits del crepuscle...), sobre algunes de les diatribes filosòfiques del Martigalà -on parla de la mort- així com sobre el personatge de Llàtzer Puig Deulofeu que pateix un càncer d'ossos i és tractat a l'Hospital clinic (el mateix lloc on es va fer tractar el Porcell).

Finalment el títol em sembla molt revelador ja que pot significar que la política i l'economia mouen els fils de les ombres que som, però també pot voler dir que cadascú sembla una certesa quan en realitat han calgut moltes ombres per arribar-hi...

Sopar 1er aniversari de la tertúlia

2009-01-09T11:39:00.000+01:00

Noi, ¿has vist la mare amagada entre les ombres

2008-12-07T11:24:00.001+01:00

Fitxa
Autor: Julià de Jòdar
Data:7/12/2008
A cal en/na:Gemma

El llibre comença amb la lletra d'una cançó dels Rollig Stones. La primera frase d'aquesta cançó

/Have you seen my mother baby, standing in the shadow/

inspira el títol del llibre. Més que d'una novel.la es tracta d'una col·lecció de breus relats. El llibre està dividit en dos parts, en la primera el narrador busseja en els seus records d'infància i joventut dels quals ens dona unes curtes impressions. En la segona part els contes estan introduïts per una breu instantània (fictícia o no) que recorden la mare, després segueixen el relats, que són petites representacions de la vida. N'hi han de tota mena però entre ells no hi ha un fil conductor que els uneixi, com tampoc hi ha veritablement un protagonista. Així doncs formen una serie de relats heterogenis que no arriben a constituir un conjunt i que per separat tampoc tenen un valor literari transcendent. En general el llibre no ha agradat gaire i molts han pensat que era més un escrit destinat a l'escriptor mateix que per al públic. Punts 3,2. No ens amaguen i ja sabem que som uns jutges durs i amb poca compassió, tantmateix pels que no hi eren els informen que hem parlat molt sobre moltes coses i poc del llibre. Però com sempre ens ho hem passat bé.

Perdona si et dic amor

2008-11-09T23:47:00.002+01:00

Fitxa
Autor: Federico Moccia
Data: 09/11/2008
A ca en/na: Ció

La tertúlia ha estat polaritzada entre els pensaven que era una història romàntica d'una noieta amb el príncep blau, tot plegat bastant irreal i aquells que pensaven que tot això era plausible i que és possible de realitzar la felicitat personal si un accepta de seguir el camí que cal, que la felicitat és un estil de vida. Vaja potser simplifico. El que si penso ha agradat a tothom és la frescor que la lectura d'aquest llibre inspira, que és la que dona la bellesa d'una relació sincera. Punts 6,3.

L'últim patriarca

2008-09-07T16:20:00.004+02:00

Fitxa
Autor: Najat El Hacmi

Data: 07/09/2008
A ca en/na: Toni

Es veu que després de la pausa de l'estiu tothom tenia moltes ganes de xerrar i alguns ens vam quedar fins a primera hora de la tarda (jo el primer) a ca n'Antoni. El mínim que podem dir és que llibre de na Najat El Hachmi va ésser controvertit, explica la història de la figura despòtica i autoritària (gairebé patològica) d'un immigrat, en Mimoun (que ningú a estat d'acord de considerar com figura patriarcal ) i dels patiments a que sotmet a la seva família i particularment a la seva filla, que és la narradora de la història, fins que finalment aquesta es rebel.la contra el seu pare. L'últim patriarca és una història cruenta però gràcies als tocs d'humor i de bombones de butà encara és pot pair. D'altra també toca el tema candent de la immigració i del desarrelament dels immigrants musulmans en la nostra societat. Tot i així no va acabar d'agradar a tothom. Avaluació del grup 6/10.
Antoni
Els "quiches" estaven realment de meravella.
Pel camí que anem penso que hauríem de canviar el nom de les tertúlies literàries en tertúlies gastronòmiques...Gràcies per la teva acollida.

L'elegància de l'eriçó

2008-06-22T16:07:00.008+02:00

Fitxa
Autor: Muriel Barbery
Data: 22/06/2008
A ca en/na: Elena

Els tertulians varem trobar que la traducció al català d'aquest llibre era molt i molt pobre, tant que hem decidit de fer una carta fent pública la nostra decepció. No entenem que una editorial de tant renom com Edicions 62 gosi treure al mercat un llibre en aquestes condicions.

Tanmateix per tal de no ser injusts amb la escriptora, que no té cap culpa de destrossa feta pels traductors, comentem el contingut. A la majoria no els va agradar gens. Als altres si hi van trobar alguns punts interessants. L'escrit és molt "francès" i "parisenc". La trama del llibre no és el seu punt fort però les idees i els temes que és desenvolupen ací i allà. Tot plegat entre 5 i 6.

Però la coca que ens va fer na Elena i el cava ho van arreglar tot ! La tertúlia al final va ésser mig literària, mig política i ens vam passar com sempre una estona molt agradable. Gràcies Elena per la teva acollida i felicitacions per les teves dots culinàries.

El caçador d'estels

2008-05-18T15:41:00.007+02:00

Fitxa
Autor:Khaled Hosseini

Data: 18/05/2008
A ca en/na: Carmen

La Carmen és una dona molts talents. A la reunió a ca seva ens va presentar uns panadons d'espinacs que estaven per llepar-se'n els dits. Cosa que varem fer com està manat.

El caçador d'estels : No sé si cada vegada triem millor els llibres o ens agrada més llegir o totes dues alhora: amb 8,5 punts la nostra valoració dels llibres continua costa amunt. Un llibre sobre valors: amistat, lleialtat, traïció, amor filial i paternal, dignitat en la desgràcia,....escrit amb gran sensibilitat i sensualitat oriental: el flaire i el gust dels llocs, coses i persones, el seu tacte i el contacte, la materialització dels paisatges i els sorolls. Tot això en el rerefons de la torturada història recent del Afganistan desde els úlims dies de la monarquia fins la vinguda dels Talibans. Una història de dos nens, que creixen junts en amistat, però que per la injústícia de les circunstàncies i la seva manca de destressa per superar una situació difícil fan que es separin. Però al cap de molts anys el passat torna, i tot i que sigui feixuc, la reconciliació és al final possible encara que sigui a través d'altres persones...

Un correu sobre les reunions

2008-04-10T14:56:00.007+02:00

En Toni va escriure en un correu:

Les reunions son genials i la gent esta responent molt be. La veritat es que ja hem encarrilat una velocitat de creuer força encoratjadora i crec que les lectures d'aquest grup arribaran lluny.
Em preguntava si no estaria be que de tant en tant recordéssim, a traves del Casal, l'existència d'aquest grup de lectura. Tot i que segurament no seria bo que el grup creixes gaire mes, si que opino que potser hi ha hauria algú interessat en aquest grup de lectura que per una rao o per una altra no es va assabentar de la seva existència al seu moment. No penso en ningú en concret, sinó nomes en la possibilitat de donar-lo a conèixer mes sovint. Opinions?
Tot això continua essent veritat i no patiu no som massa grans. Si voleu participar ja sabeu.

Tot això continua essent veritat, però no patiu: el grup no és massa gran. Si voleu participar ja sabeu.

Les set aromas del món

2008-04-06T14:32:00.002+02:00

Fitxa
Autor:Alfred Bosch

Data: 06/04/2008
A ca en/na:Pere Jordi

Invitació
Tertulians:
Com deia en Justin Dufoy: Déu meu... això és un xarop satànic!. Crema com l'infern i deixa un rastre amargós com el pecat; ensucrat com la luxúria i obscur com la tenebra eternal.
Amics només volia saber la quantitat d'aquests beuratge mefistofèlic que us hauré de preparar el proper diumenge. I quan pari la taula, quantes d'aquelles tassetes menudes hauré de preveure. No fos que preparessi massa d'aquest líquid amb fragància temptadora i la resta es quedessi a la caldera on irremeiablement s'espessirà amb tota l'indecència i la perfídia de la humanitat. Un servidor de vostès, us agrairà infinitament l'informació.

El molt encertat resum dels nostres comentaris ha estat obra de na Ció :

Les set aromes del món : La recerca del Fèlix (o més aviat Félicienne!) Dufoy sobre l'origen del cafè, del seu propi passat i de si mateix/a ens ha captivat a la majoria dels tertulians presents. L’estructura del relat, la contextualització històrica i filosòfica de cadascun dels capítols, el llenguatge just de cada narrador i un final encertat ens han sorprès de forma molt agradable. Tot i així hi han hagut discrepàncies respecte a la força real i la veracitat del personatge principal, la simbologia de la història, i sobre el tipus de línia narrativa escollida per l’autor, però globalment hem coincidit que aquest viatge iniciatiu per mig món ha estat una descoberta digna d’aquest nom. Puntuació 8/10.

Tigres

2008-02-24T23:59:00.001+01:00

Reunió 2
Data: 24 febrer 2008
A ca en/na: Anna
Fitxa
Autor: Gabriel Janer Manila

Tigres: Bon llibre, bona trama, escriptura fluida i sobretot eros, tànatos i diners. Un llibre per portar a la pantalla. A alguns no el hi ha agradat el final una mica rebuscat i a d'altres les repeticions . Però obté un notable 7/10. La reunió com sempre molt animada : cada vegada m'hi trobo millor. Gràcies tertulians.

Sayonara Barcelona

2008-01-27T00:07:00.001+01:00

Reunió 1
Data: 27 gener 2008
A ca en/na: Quel
Fitxa
Autor: Joaquim Pijoan

Sayonara "Sayonara Barcelona" A alguns no els ha agradat pas i als altres sinó els ha desagradat tampoc els ha entusiasmat. Per aquells que volen posar punts : 5/10 passa tot justet, no escalfa ni refreda. Això si, la reunió ha estat molt animada.