TERTÚLIA LITERÀRIA DEL CASAL CATALÀ DE BRUSSEL.LES
La TERTÚLIA LITERÀRIA DEL CASAL CATALÀ DE BRUSSEL.LES és un grup obert i divers de lectors que tenim tres punts en comú; hem nascut als Països Catalans, som amants de la literatura i vivim en un país ‘d’adopció’, Bèlgica.
El grup Tertúlia Literària forma part del Casal Català de Brussel·les , tots els membres en som socis i prenem part força activa en el seu desenvolupament. El ‘pare’ de la idea és, de fet, un dels socis amb més història i ex-president del Casal. Ell ja formava part d’un grup de lectura en flamenc (neerlandès) i, sort per tots nosaltres, va decidir posar en marxa la mateixa iniciativa però substituint l’idioma pel català i regulant l’elecció mig-exclusiva de literatura catalana. Seguim aquesta prerrogativa gairebé sempre, amb comptades excepcions on llegim literatura ‘mundial’ traduïda al català. El per què és molt simple, en primer lloc, per a tot el grup és fonamental continuar en contacte amb les nostres arrels catalanes i, en segon lloc, gràcies al fet que tots nosaltres som plurilingües, preferim i entenem que la literatura, si possible, cal llegir la en l’idioma original de l’autor.
El sistema de funcionament és el següent: primer ens posem d’acord sobre el llibre que llegirem. Segons l'extensió i/o la dificultat de l’obra decidim el nombre de trobades que volem llegir l’obra i fixem per endavant les dates. Normalment ens trobem cada 4 - 6 setmanes un diumenge al matí per torns a casa d'un dels tertulians. Comencem amb un esmorzar/brunch per agafar forces i després fem la discussió del llibre.
La idea de crear un blog va sorgir molt més tard i, honestament, jo mateixa em considero la principal instigadora de la seva creació. Volem deixar constància de les nostres lectures i opinions, en definitiva crear un ‘diari d’abordo’ de la Tertúlia Literària. Òbviament, el fet de crear un blog públic és intrínsec al fet de voler compartir amb el major nombre possible de persones la nostra activitat. Per això els teus comentaris i suggeriments ens interessen i seran molt benvinguts. Si has arribat fins aquí el català t’és més que familiar i el funcionament de les ‘noves tecnologies’ no és cap secret per a tu.
Si esteu interessat en la tertúlia ens podeu contactar en aquesta adreça: tertulia.literaria@casalcatala.be
Benvinguts/benvingudes al blog de Tertúlia Literària i BONA LECTURA
En una habitació de Formentera, un home parla suaument, durant tota la nit, a una noia adormida, despullada.
Ella és Umiko, una jove japonesa que fa classes de meditació i que creu en el poder de la curació espiritual. Està malalta de càncer, i no dubta ni un segon a desafiar la medicina convencional. Umiko ha passat per un dur aprenentatge en un monestir zen, i està convençuda que si les emocions l’han fet emmalaltir, també la poden curar.
L’home, ple de dubtes sobre els mètodes extravagants de la noia, li parlarà sobre la malaltia i les remissions espontànies, el món de l’autoajuda i el creixement personal, i la meditació. Però Umiko demana consumar la nit amb un acte que va molt més enllà de la paraula dita.
Una novel•la sobre l’immens poder de la confiança, i que posa en qüestió els nostres límits.
En situacions extremes, i quan no tenim res a perdre, què som capaços de fer?
Negatiu: pot resultar una mica fosc en funció del moment vital de cadascú.
Positiu: idea de partida força minimalista, a to amb l'ambient japonès interessant per diferent
Els carrers de París són l escenari en què es passeja el protagonista d aquesta novel la, un jove pintor català amb una vida ben particular. Mentre intenta obrir-se pas en el món de l art, coneixerà tota una galeria de personatges surrealistes que el faran experimentar experiències i situacions d allò més delirants.
També coneixerà l amor, el sexe, la vida bohèmia, la incomunicació i molt més. Amb mirada escèptica, grans dosis d observació i una anàlisi corrosiva de les situacions més quotidianes, Roger Coma signa una obra sorprenent i carregada d humor negre que es llegeix d una tirada amb un somriure als llavis.
Negatiu: sense info de l’autor, excepte que era en Roger a Porca Misèria (sèrie de tv3)
Positiu: segons algunes crítiques que he llegit és àgil i te humor negre.
Retrat de la societat catalana dels anys 1880-1882, just en el moment en què moltes persones van aconseguir un enriquiment fàcil gràcies a l´especulació borsària. Gil Foix, el protagonista de la novel·la, és un d´ells: deixa de fer de fuster, juga a borsa amb gran habilitat i s´enriqueix fins a convertir-se en un membre conspicu de l´alta burgesia barcelonina. Però, com en el cas de L´escanyapobres, Oller desplega una intenció moralitzadora evident: Gil Foix és víctima de la seva obsessió pel diner, s´arruïna, torna al seu ofici de fuster i acaba mig boig. Es tracta d´una novel·la extensa i complexa, en què Narcís Oller manifesta un gran domini de les tècniques i els plantejaments literaris naturalistes i realistes. Barcelona és l´espai central de l´obra, però també Vilaniu i París, i els personatges estan perfectament dibuixats, fruit d´una llarga observació i documentació prèvia de les maneres de parlar i dels ambients barcelonins.
Quina mena de gent som?, es demanava Gaziel a començaments del segle XX. Com ens veuen ara des de fora? A partir de l’experiència del periodista americà George Mac Gregor, Carme Riera construeix un relat fresc, actual i divertit sobre la societat catalana. Fa pocs anys George Mac Gregor va topar per atzar amb un seguici de l’alcalde de Barcelona que s’havia desplaçat a Nova York per promoure les virtuts i meravelles de la capital catalana. Gràcies a les habilitats del periodista, la delegació catalana va aconseguir salvar una situació delicada, cosa que li va valdre la promesa d’una beca per fer una estada a Catalunya. La seva mirada perplexa marcarà un relat que va de la ironia crítica a un final més obscur i sòrdid de trama policíaca i rerefons de corrupció.
Per primer cop la Clàudia, una dona de poble a punt de fer els quaranta, es trasbalsa davant una realitat que la depassa: un bordell tot just abandonat, les cartes censurades d¿una presonera de Franco a la seva filla, els manuscrits que la mestressa del bordell escrivia als seus morts, unes quantes fotografies, un Barri Xino condemnat a la modernitat, mares i filles que no es troben. Tot això constitueix l¿estranya herència que, encara que no ho reconegui, li està canviant la vida. Estirant el fil dels records d¿aquestes dones desconegudes s¿adonarà que està aprenent a viure.
Avui diumenge 13 de setembre ens hem reunit al Filigranes de Bruxelles en Pere Jordi, la Gemma i jo mateixa, Mònica". Aquests són els punts dels quals hem parlat i dels quals us fem un petit resum:
1. Properes reunions: 18 d'octubre - La solitud dels nombres primers - Assumpció 15 de novembre (coincidint amb la visita de l'Anna Cuatrecasas a BXL) - Mònica 13 de desembre - Pere Jordi
2. Títols proposats:
Vegeu aquí adalt
En els propers dies en PJ enviarà per mail la graella per tal de fer les votacions i poder passar la comanda el més aviat possible.
3. Sistema de tria dels llibre: Proposem abandonar el sistema de tria de llibres "personal" i tornar al sistema de votació entre tots els membres de la tertúlia (com es feia al principi).
Una altra idea: com crec que va comentar en algun dels mails de les darreres setmanes, la Gemma ha llegit un llibre dedicat al fenomen dels grups de lectura (Reading groups, de Jenny Hartley, Oxford University Press 2001) i proposa que alguna vegada deixem la tria a una persona externa al grup. Podria ser un llibreter, un professor de literatura, etc.
4. L'hoste-moderador També s'ha decidit utilitzar a partir d'ara la figura de l'hoste-moderador. Per tal de gaudir d'unes tertúlies una mica més profundes i treure "tot el suc" dels llibres, la persona que ens rebi a casa seva serà l'encarregada de dirigir la tertúlia. La idea és, avant tout, oberta, és a dir, que cada hoste-moderador decidirà si vol basar la tertúlia en un tractament dels personatges, si vol estructurar-la en comentaris dels diferents capítols o parts del llibre, o simplement fer-ho demanant l'opinió de cada persona del grup i establint així el debat. També s'encarregarà de publicar un resum de la reunió al blog.
5. Blog Treballarem la participació al blog per tal de convertir-lo en una eina viva i dinàmica. Properament es crearà una mena de "calaix de sastre" on poder afegir links a webs d'interès, crítiques de llibres o tot allò que pugui ser interessant per al grup.
6. Misc S'ha comentat que estaria bé entrar en contacte amb altres grups literaris d'altres casals catalans del món i, per què no? fer/rebre visites :-)
Bé jo, al principi, deia: on anirà a parar tot això, sigui dit com a pregunta, i després era molt difícil, per que el llegia en mults desplaçaments en galeres dites “metro” ( i es així que es compren que en Francés s’en digui galera a allò que et posa a parir com el dit metro a Brussel·les ) i en sala d’espera a ca el dentista, per que s’em va trencar un queixal, però el llibre no en tenia cap culpa, que ja no era meu de naixença, el queixal, el llibre tampoc, ans anava enganxat a un aparell dit “pont”, i era mes fals que un judes i ara m’en hi anat una mica però torno. Quan llegia en llocs on hi havia altre gent i el que deia el llibre em feia riure molt i tenia que anar amb compte per que l’altre gent em mirava com si m’hagués caigut de cap d’un arbre; i vull dir del meu de cap, car l’arbre no en te de cap, i si que en té però li diuen “copa”, com per beure cava i no sé per què, no sé per què li diuen copa al cap de l’arbre, que el per què bevem cava sí que ho sé. I com no seré a la reunió de la tribu per què m’en hauré volat en canoa voladora cap a la banda esquerra o dreta del mon, quedi dit com a pregunta, i no podré ser-hi a la tertúlia, vull que quedi dit el que volia dir i es que li dono dues vegades quatre. I penso que queda prou ben dit i posat.
Salut a tots els catalans naturals i les sususes mediterrànies.
Fitxa Autora: Sílvia Soler A ca en/na: Antoni Data: 28/05/2009
La Valèria és una dona ja d’edat que té una malaltia terminal. De mica en mica , a través dels seus records, els testimonis dels seus fills, les cartes de la seva amiga i els seus propis dietaris, la narració va reconstruint la seva vida. El primer que sobta és que la Valèria aconsegueix de fer de la seva vida allò que ella decideix, viure-la amb intensitat. No és però una vida trepidant com la de la seva amiga Elisa, la qual opta per una vida molt activa, canvia sovint d’amistats i amants i volta món. Tot al contrari, la història de la vida de la Valèria podria semblar simple, inclús banal. La importància rau però en com ha viscut la seva vida, com ha sabut fer, cada vegada que la vida li ho ha permès, amb intel•ligència i sensibilitat, d’un detall una petita victòria per ella i els seus, que acumulades al final creen el relat d’una gran vida, d’una gran dona. Es una narració intimista, amb una prosa senzilla però bella i fluida. És un llibre que s’ha assaborir amb parsimònia, cal donar-li temps a cada frase perquè faci el seu efecte. Tots el llibres es llegeixen bé sota l’ombra d’una nesprer, però a aquest això li escau particularment bé, i si a més a més esteu al Empordà un dia de calor d’estiu i us deixeu “bressolar pels xisclets de la mainada, i per la mica d’aire que fa xiuxiuejar les fulles dels arbres” aleshores tindreu el plaer assegurat.
El text a la contraportada d’un llibre hauria d’indicar al lector potencial de què tracta el llibre. Amb to pamfletari ens diu que “...Sílvia Soler reconstrueix la història de milers de persones que durant la dictadura van fer petites rebel•lions personals intentant ser felices en un temps en què estimar era pecat.”. Si m’hagués hagut de comprar el llibre per la contraportada, segurament s’hauria quedat en el prestatge de la llibreria omplint-se de pols. Per sort per la Sílvia Soler, el seu llibre i els lectors, tot això són fal•làcies del màrqueting.
