Autores: Asha Miró Ana Soler-Pont
Data: 26/04/2009
A ca na/en : Elena
Amb lectura d’aquest llibre iniciem un nou sistema de tria de llibres. En comptes de votar els llibres que llegirem, llegirem per torns un llibre proposat per cadascú. Amb aquest nou sistema esperem:
- Conèixer millor els gustos individuals dels tertulians.
- Per la persona que proposa el llibre: donar-li l'oportunitat de donar a conèixer al grup o de fer llegir en grup un llibre pel qual tenia un interès particular de fer-ho.
- Pels altres tertulians: llegir llibres que altrament no hauríem llegit mai.
També varem decidir que la ressenya estaria feta per la mateixa persona que va proposar el llibre, d’aquesta manera ens pot explicar per què va proposar el llibre i la diferència entre les seves expectatives abans de llegir el llibre i l’apreciació després d’haver-ho llegit.
Pere Jordi
___________________________________________________________________
He de dir que el llibre m’ha decebut. Quan el vaig triar, per fer-ne la lectura a la Tertúlia, em vaig “embalar” per la temàtica: els infants desafavorits de països on hi ha misèria; guerra; condicions socioculturals extremes, com es el cas de l’Índia i el treball infantil; l’adopció: com una criatura, ja grandeta, s’adaptarà a un país, una societat, un idioma i uns pares que no coneix?
I son tres els infants que pretén seguir l’historia del llibre: dos nenes de l’Índia i un nen etíop, el tot en 298 pàgines, espais en blanc inclosos. Com es natural ens quedem amb gana. Encara que hi hagi algunes troballes interessants, com la de una nena etíop, que “es fa gran de segon en segon” quan s’assabenta que la germana gran emigra a Londres i ella haurà d’ocupar el lloc de “dona de la casa”; o l’acudit de la Sita: “Sister Valentina, no em podries regalar uns pares si et torno el vestit?”; i alguna que altre “perla” per aquí, per allà, la narració queda esparsa, com una salsa que, malgrat que te bons ingredients, no acaba de lligar.
Tot i així, els tértulians li van trobar prou punts interessants, i la reunió va ser força animada. Com sempre.
Elena