- Llibre: Paraules d'Opoton el vell
- Autor: Tísner
- Data: Diumenge 05/07/2009
- A ca en/na: Gemma
- Triat per en/na: Pere Jordi
Bé jo, al principi, deia: on anirà a parar tot això, sigui dit com a pregunta, i després era molt difícil, per que el llegia en mults desplaçaments en galeres dites “metro” ( i es així que es compren que en Francés s’en digui galera a allò que et posa a parir com el dit metro a Brussel·les ) i en sala d’espera a ca el dentista, per que s’em va trencar un queixal, però el llibre no en tenia cap culpa, que ja no era meu de naixença, el queixal, el llibre tampoc, ans anava enganxat a un aparell dit “pont”, i era mes fals que un judes i ara m’en hi anat una mica però torno. Quan llegia en llocs on hi havia altre gent i el que deia el llibre em feia riure molt i tenia que anar amb compte per que l’altre gent em mirava com si m’hagués caigut de cap d’un arbre; i vull dir del meu de cap, car l’arbre no en te de cap, i si que en té però li diuen “copa”, com per beure cava i no sé per què, no sé per què li diuen copa al cap de l’arbre, que el per què bevem cava sí que ho sé. I com no seré a la reunió de la tribu per què m’en hauré volat en canoa voladora cap a la banda esquerra o dreta del mon, quedi dit com a pregunta, i no podré ser-hi a la tertúlia, vull que quedi dit el que volia dir i es que li dono dues vegades quatre. I penso que queda prou ben dit i posat.
Salut a tots els catalans naturals i les sususes mediterrànies.
Elena
